Parlar de dol és parlar de dolor, de pèrdua. Mai no podem parlar-ne en abstracte. Hem de posar el nom de la persona que s’ha mort, conèixer la seva biografia, quins vincles s’han trencat, què aportava en el si profund de cadascú, en el si de la família, en el si de la comunitat...
Entrar en el dol és entrar en el caos. Res està en el seu lloc, ni la pau ni la calma. Tot està capgirat i, en lloc d’esperança, topem frontalment amb la desesperança i molt sovint amb l’enuig amb la vida.
"El dol és un camí de dolor que cal creuar sense quedar-s'hi enganxat. És un aprenentatge amb moltes dreceres que poden portar a carrerons sense sortida, però es també un camí de reconstrucció i transformació".
M. Esquerda en "Hablar de la muerte para vivir y morir mejor".
Acompanyem individualment i en grup tant a infants com a joves i grans on poder expressar el dolor i les emocions sense sentir-se jutjats.
